L’Administració pública es relaciona bàsicament amb ciutadans i empreses; aquesta relació pot tenir tres finalitats: informació (que necessita una comunicació en el sentit de l’Administració als ciutadans i les empreses), participació (que demana una comunicació en el sentit oposat: des dels ciutadans i les empreses cap a l’Administració) i tramitació (que implica una comunicació en ambdós sentits).

Els mitjans de comunicació són i han de ser diversos. Alguns tenen caràcter no interactiu (només van en un sentit), com la premsa, la ràdio, la televisió, les publicacions, etc. Altres poden ser de caràcter interactiu (en ambdós sentits), com el telèfon, les oficines d’atenció al ciutadà, els quioscos d’informació, etc.

Les noves tecnologies poden servir en les relacions entre les administracions públiques i els ciutadans per millorar el nivell i la qualitat dels serveis públics. Alhora, les activitats de l’Administració han de tenir un caràcter pioner que pugui servir per demostrar i estimular la utilització de les noves tecnologies per al conjunt de la societat.

L’Administració ha de ser pionera tant en l’aplicació de noves formes d’actuació com en la utilització de noves possibilitats tecnològiques.

Millora de la gestió administrativa

Cal simplificar i optimitzar els actes en què l’Administració és proveïdora de serveis adreçats als administrats (tant persones físiques com jurídiques). Per aquests és important no haver de fer cua a les finestretes, no haver d’anar a un lloc a buscar un document per després haver de portar-lo a un altre lloc, no estar obligat a duplicar tràmits en administracions diferents, etc.

Millora de la gestió economicofinancera

Fóra bo simplificar i normalitzar les relacions amb l’exterior quan l’Administració és consumidora de serveis externs (prestats normalment per empreses). Els pressupostos, les factures, els pagaments, etc., poden ser tramitats de forma més eficient si es fa per mitjans electrònics.

Serveis d’informació

L’Administració ha de facilitar al ciutadà informacions que li són pròpies, com la normativa o passos necessaris per efectuar qualsevol tràmit o sol·licitud, la situació en què es troben en un instant aquests tràmits, la situació de disponibilitat dels serveis públics o d’interès públic, etc. També n’ha de subministrar algunes que li són alienes però que interessen el ciutadà.

Millora de determinats serveis públics

Les tecnologies poden també afectar l’operativitat o la forma en què es presten determinats serveis públics. Poden servir com a exemples els serveis relacionats amb la mobilitat, la sanitat, la seguretat ciutadana, etc.

Participació política

Les xarxes d’informació poden ser un vehicle per a la participació dels ciutadans donant el seu criteri, en determinades situacions, des de les consultes d’opinió fins als processos electorals.

1. Gestions amb l'Administració

Un dels objectius que semblen d’interès general és facilitar les gestions que es fan amb l’Administració.

Es tracta en primer lloc de tendir a la simplificació administrativa fent una reenginyeria dels processos administratius, per tal de simplificar-los, normalitzar-los i estandarditzar-los. Això permetrà també una simplificació i adequació dels formularis emprats.

La filosofia general ha de ser tractar el ciutadà com un client, i evitar que faci tràmits o desplaçaments inútils o repetits, i informar-lo de la situació en què es troba qualsevol sol·licitud o tràmit que hagi iniciat.

Una possibilitat que tindria l’Administració seria oferir diferents opcions per realitzar els tràmits. Això pot anar des de donar als usuaris un formulari en paper preimprès fins a donar-los un disquet amb el formulari en format electrònic pregravat (similar al que fa l’Oficina de Marques), o també facilitar la possibilitat de realitzar les gestions de forma remota, utilitzant eines telemàtiques.

L’Administració, com qualsevol altra empresa, ha de fomentar, potenciar i facilitar la formació dels seus empleats i funcionaris en el coneixement i l’ús de les tecnologies de la informació.

1.	Desenvolupar el projecte Tràmits

El projecte Tràmits, que ha estat iniciat pel Govern mentre s’elaborava aquest llibre blanc, implica una simplificació administrativa i oferirà al ciutadà la possibilitat de realitzar tots el actes administratius necessaris en un sol lloc físic. Aquest projecte s’haurà d’enllestir durant l’any 1998.

2.	Facilitar l'accés del ciutadà a l'Administració

Un objectiu desitjable a mitjà termini seria que totes les gestions poguessin fer-se sense desplaçaments físics de les persones, amb accés per microordinador, telèfon, correu, etc., segons la lliure elecció del ciutadà. Aquests sistemes haurien de permetre també un abaratiment dels costos de les gestions per a l’Administració. Si el ciutadà ho vol, li ha de ser possible de rebre un tracte directe, en forma presencial, cara a cara.

Actualment s’està fent al Govern una guia d’estil i disseny de formularis i impresos. Cal estendre la normalització, tenint en compte els usuaris i la possibilitat d’ús d’aquestes tecnologies a l’hora de definir els models estàndards.

3.	Ampliar el projecte Tràmits

Aquest projecte s’hauria de generalitzar a totes les relacions entre els ciutadans i l’Administració, i fer-se extensiu a totes les administracions d’Andorra (Govern, comuns i parapúbliques). És el concepte de finestreta única. En alguns casos es troben duplicitats i hi ha manca de connexió entre els tràmits que es fan entre les diverses administracions. També cal que pugui acceptar transaccions fetes a distància.

2. Intercanvi electrònic de dades

Aquest tipus de consideracions haurien de fer-se extensives a les relacions de les empreses amb l’Administració, per als diferents tràmits que realitzen, tant per al pagament de taxes com per a la sol·licitud d’autoritzacions o el cobrament de factures per productes venuts a serveis prestats.

Actualment es tramiten al Govern unes 30.000 factures l’any, la majoria procedents de petites empreses. Les declaracions a la CASS, per exemple, s’haurien de poder fer de forma electrònica.

Caldria pensar en l’adopció d’un sistema d’intercanvi electrònic de dades normalitzat, amb accés telemàtic, per fer les transaccions necessàries per a la gestió i el seguiment de qualsevol tràmit administratiu.

Algunes administracions de països veïns, com la del Govern balear, han iniciat experiències interessants en aquest camp.

Aquest tipus d’accés no hauria de ser obligatori sinó opcional, encara que caldria incentivar-lo des de l’Administració.

1.	Desenvolupar el projecte d'intercanvi electrònic de dades amb l’Administració

Les relacions entre les empreses, i d’aquestes amb l’Administració, comencen a realitzar-se preferentment de forma electrònica. L’accés electrònic per realitzar tots els tràmits (sol·licituds, pagaments, cobraments i consultes), tant si és per via telemàtica mitjançant xarxes de telecomunicacions com per via de disquets, facilita i agilita les relacions, i suposa una reducció de costos.

L’intercanvi electrònic de dades es fa adoptant uns estàndards o normatives per a les comunicacions. S’han de definir els estàndards que s’utilitzaran a Andorra.

La utilització d’aquests sistemes per l’Administració servirà per promoure també la seva utilització en les relacions entre empreses.

3. Projectes tecnològics

L’Administració ha de promoure i potenciar també la realització de determinats projectes tecnològics, que són o poden ser d’interès públic tant dins com fora del país. Alguns d’aquests projectes, com el de l’Agència de Mobilitat, ja han estat iniciats.

En els serveis públics s’ha d’apostar per la qualitat, i potenciar per exemple l’aplicació de normes ISO9000.

1.	Desenvolupar el projecte de l’Agència de Mobilitat

El projecte de l’Agència de Mobilitat és un projecte al qual cal donar suport. A curt termini estan previstes una sèrie de mesures que poden millorar molt la circulació (rotondes, sentits únics, semàfors …).

Probablement, caldran mesures i inversions importants. Les tecnologies de la informació poden ajudar a millorar la mobilitat. Pot millorar-se la informació sobre la situació de la circulació viària en un moment donat i les places d’estacionament existents. Cal potenciar el transport col·lectiu. A Andorra es podria realitzar una experiència de transport amb vehicles de baixa pol·lució (elèctrics), per a la qual es podria intentar tenir el suport europeu. Es poden estudiar altres mesures, com una possible fórmula de flexibilitat d’horaris, la potenciació del teletreball en relació amb la mobilitat, etc.

2.	Desenvolupar el projecte d'informació electrònica sanitària

S’ha de desenvolupar un projecte d’informació electrònica sanitària que comprengui tot el país. El suport d’aquesta informació ha de ser una xarxa telemàtica a la qual tinguin accés els diferents professionals i sectors afectats (metges, farmacèutics, centres de salut, seguretat social, etc.). Des del Ministeri de Salut i Benestar s’ha de gestionar un servidor que permeti recollir, publicar i distribuir informació als interessats, ja siguin professionals ja sigui la població en general. Una altra funció és agregar les diferents dades recollides estadísticament, informació que és molt útil professionalment.

3.	Promoure el desenvolupament d'eines informàtiques en català

El fet de ser el català una llengua minoritària al món comporta problemes específics davant els canvis que aportarà la societat de la informació. Cal en aquest punt tenir molt clar quins són els temes prioritaris a abordar i concentrar-hi els recursos disponibles.

És fonamental evitar qualsevol barrera que faci que utilitzar el català impedeixi accedir a la tecnologia. Per exemple, és imprescindible disposar de programes avançats de reconeixement vocal en català. En cas contrari, no serà possible utilitzar el nostre idioma per introduir textos amb aquesta tecnologia, que experimentarà un creixement molt important a partir d'ara (és a dir, utilitzar el català representaria un handicap per als usuaris, que es veurien forçats a canviar de llengua per augmentar la productivitat).

Són menys importants aquells temes que es poden resoldre amb la utilització d'una segona llengua, però que no limiten l'accés a les tecnologies. Per exemple, no és fonamental que els menús d'un programa o el seu manual no estiguin en català. Qualsevol persona que parla català parla almenys una altra llengua majoritària al món, raó per la qual no té cap impediment per utilitzar la tecnologia (en aquest cas el català no representa cap desavantatge insalvable).

Els projectes que s'han identificat com a prioritaris per desenvolupar en català són:

• El reconeixement vocal.
• La correcció ortogràfica en el reconeixement òptic de caràcters.
• Programes traductors del català a altres llengües i recíprocament.
• Mantenir el nivell actual en correctors ortogràfics de català i ampliar-los amb mòduls d'anàlisi i correcció gramatical.

Per abordar aquests projectes cal buscar el suport d'administracions amb la mateixa problemàtica i el suport d'empreses informàtiques especialitzades en aquestes eines que estiguin interessades pel mercat que cobreix el català.

4. Democràcia electrònica

La utilització de les tecnologies de la informació pot ser un camí per desenvolupar a Andorra una sèrie d’experiències innovadores en el marc de la participació ciutadana, que podríem anomenar democràcia electrònica.

Les dimensions d’Andorra com a país faciliten que pugui ser considerat un marc òptim per experimentar, amb l’ajut de les tecnologies de la informació, una sèrie de possibilitats dins de la participació ciutadana en les activitats de govern.

Des d’un punt de vista estrictament tècnic a Andorra es podrien plantejar elements de democràcia electrònica en un futur.

1.	Crear una bústia de suggeriments per a l'Administració

Es pot crear una bústia de suggeriments, que tingui un accés físic tradicional, però també un accés mitjançant correu electrònic. Aquesta bústia permetrà als ciutadans donar de manera directa la seva opinió a l’Administració sobre temes de funcionament i d’interès públic.

2.	Crear un accés electrònic per a diàlegs amb l’Administració

Es proposa posar en funcionament un sistema de preguntes i respostes interactives a través de la xarxa, mitjançant unes tècniques similars als actuals chats d’Internet (tertúlies). S’ha de tenir en compte que avui aquest mètode és poc àgil per dialogar i que encara hi ha poques persones que es connecten a aquest tipus de fòrums.

3.	Organitzar consultes electròniques

Hi ha altres possibles passos per establir una participació més directa en el futur, com organitzar consultes d’opinió i enquestes, des de l’Administració, utilitzant mitjans telemàtics (entre ells Internet).