La ràpida evolució dels sectors lligats a les noves tecnologies ha obligat els països del nostre entorn econòmic i polític a adaptar les seves legislacions a la nova situació, tant pel que fa a les infraestructures com als continguts. El cas d’Andorra no és diferent; farà falta legislar el sector de les telecomunicacions per tal d’adaptar-lo al model econòmic i d’infraestructures que es desitja per al futur. Paral·lelament cal incloure en aquest procés legislatiu la revisió de les lleis que actualment incideixen en els sectors afectats per les noves tecnologies.

1. Llei d'ordenació de les telecomunicacions

És urgent la creació d’una regulació del sector de les telecomunicacions, un nou marc legal que respongui a la nova situació en què ens trobem. La modificació de l’entorn s’ha produït almenys en els àmbits següents: d’un sol servei s’ha passat a una multiplicitat de serveis, d’un espai geogràfic limitat a un espai obert, d’una xarxa única i amb un sol ús a una multiplicitat de xarxes, totes multiús, i, el més important de tot, d’un sector monopolitzat a un escenari de llibertat d’empresa i de competència.

La llei que cal promulgar no ha de ser una llei de regulació del servei de telecomunicacions sinó una llei d’ordenació del mercat de les telecomunicacions.

En fer això els legisladors andorrans tenen un seguit d’opcions a triar, però han de considerar els condicionants que els imposa l’entorn polític de la Unió Europea. Si bé és cert que les directrius europees no obliguen jurídicament Andorra, no es pot oblidar que la condicionen de forma important. A més a més, Andorra està jurídicament condicionada pels acords de la Organització Mundial del Comerç, que van en la mateixa direcció.

Sense aquesta legislació, ni les activitats internes es desenvoluparan per manca de seguretat jurídica, ni de cara enfora Andorra tindrà la credibilitat que necessita per poder aspirar a atraure activitats riques en coneixement.

1.	Desenvolupar la llei d'ordenació del sector de les telecomunicacions

El Govern ha de proposar, tramitar i aprovar urgentment una llei d’ordenació del sector de les telecomunicacions.

La llei haurà d’incloure, entre altres, aspectes com els següents:

• Regular la titularitat per prestar un servei.
• Definir els serveis d’interès general i la forma de prestació.
• Regular els sistemes d’interconnexió entre operadors.
• Establir el sistema d’administració de l’espectre radioelèctric i d’altres recursos.
• Regular els requeriments i els privilegis dels operadors.
• Definir la naturalesa i les funcions de l'òrgan regulador de les telecomunicacions.

2. Llei de funcionament de la ràdio i la televisió públiques

Hi ha actualment una legislació sobre el funcionament de l’Organisme de Ràdio i Televisió d’Andorra, que ha quedat desfasada com a conseqüència de la ràpida evolució del sector. És urgent obrir un procés de reflexió per tal d’adaptar el contingut de la llei a la situació actual. 

1.	Desenvolupar la llei de funcionament de la ràdio i la televisió públiques

El Govern ha de proposar, tramitar i aprovar urgentment una llei de funcionament de la ràdio i la televisió públiques.

Aquesta llei ha de comprendre, entre altres, els aspectes següents:

• Caràcter de servei públic.
• Òrgans de supervisió i control.
• Sistema de gestió.
• Sistema de finançament.

3. Legislació sobre continguts

A partir del moment en què diverses xarxes poden oferir i difondre els mateixos serveis, la regulació sobre els continguts de tots aquests serveis, cal fer-la de manera general i de forma independent del sistema de distribució. Amb això es tracta d’evitar incoherències que podrien fer que fos legal en una xarxa el que és il·legal en una altra.

Cal, per això, una legislació general sobre els continguts, legislació que el Govern hauria de preparar ràpidament. Cal també establir els mecanismes per assegurar el control i el seguiment de les previsions de la llei. 

1.	Desenvolupar la legislació sobre continguts

El Govern ha de proposar, tramitar i aprovar en un termini raonable una legislació sobre continguts de les xarxes telemàtiques.

Aquesta llei ha de preveure normes respecte de temes com ara els següents:

• Veracitat de les informacions.
• Seguretat de les dades i de les informacions.
• Garanties jurídiques dels continguts i de les transaccions.
• Protecció dels menors respecte dels continguts.
• Responsabilitat davant de l’anonimat.

2.	Crear una autoritat que vetlli pels continguts

Les legislacions sobre aquests tipus de temes són bastant noves a tot arreu i a més evolucionen molt ràpidament. Per això la majoria dels països prefereixen no caure en la rigidesa d’una llei massa detallista i confiar en alguna autoritat independent que vetlli pel tema, rebi les queixes dels ciutadans, dicti resolucions i així creï jurisprudència. Aquesta autoritat pot tenir la forma d’un consell, un comitè d’experts o fins i tot una personalitat de gran prestigi.

En el cas d’Andorra és important no caure en l’error de crear un organisme feixuc, desproporcionat a la dimensió del país. Caldria buscar alguna o algunes personalitats que poguessin tenir prestigi i, alhora, independència respecte dels poders públics.

El sistema de nomenament i, sobretot, el sistema de cessament han d’assegurar aquesta independència i aquest consens. 

4. Llei de protecció de les dades

L'any 1976 el Consell General va aprovar el Reglament sobre el banc de dades del sector públic, per garantir que les dades emmagatzemades electrònicament a l'Administració tinguessin una utilització exclusiva per als fins específics per als quals han estat facilitades. Aquest Reglament només comprèn el sector públic i, atesa la seva antiguitat, la velocitat amb què han evolucionat les tecnologies i, sobretot, l'obligació constitucional de protegir els drets fonamentals, avui caldria una nova formulació. 

1.	Desenvolupar la llei de protecció de les dades

Aquesta llei ha de regular un tema d'importància cabdal com és el de la protecció, el tractament automatitzat i la cessió de les dades de caràcter personal, és a dir de l'ús de la informàtica i de les bases de dades en relació amb les llibertats i drets fonamentals de la persona.

L'objectiu d'aquesta regulació és establir les bases de la utilització de la informàtica per protegir la dignitat, l'honor, la intimitat, la imatge dels ciutadans i el legítim exercici dels seus drets i fer complir, d'aquesta manera, el mandat establert a l'article 14 de la nostra Constitució.

Amb aquesta nova regulació s’acomplirien les diverses resolucions i recomanacions en aquesta matèria, sorgides de les més altes institucions i organitzacions internacionals, en especial les recomanacions de la International Federation for Information Processing (IFIP) i les de l'Assemblea General, la Comissió dels Drets Humans i el Consell Econòmic i Social de l'ONU.

Els principis bàsics que ha de contenir aquesta llei són: tota persona té el dret de conèixer les dades emmagatzemades que l’afectin, les dades només són disponibles per a l'organisme propietari, la informació té una caducitat en el temps i el secret professional afecta els professionals que tracten aquestes dades.

5. Llei de societats tipus C

Per poder donar suport a moltes de les accions formulades en aquest llibre blanc, és imprescindible disposar d'un marc legislatiu que prevegi la implantació a Andorra de societats que puguin exportar productes, serveis i propietat intel·lectual.

1.	Desenvolupar la llei de societats tipus C

L'objectiu de la llei de societats tipus C és la creació d'un marc jurídic sota el qual persones físiques o jurídiques, nacionals o estrangeres, puguin constituir una societat mercantil a Andorra per, des d'Andorra, proveir serveis o productes fora d'Andorra. Certs aspectes d'aquestes societats han d'estar harmonitzats amb una sèrie de criteris internacionals per motius formals o pragmàtics.

Actualment ja hi ha un projecte de llei en estat molt avançat. S'ha de promoure la seva aprovació al més aviat possible.

6. Seguiment del llibre blanc per part de l'Administració

Si no coneixes el port on has d'anar, cap vent és favorable. Aquesta reflexió de Sèneca és totalment aplicable avui dia i especialment en entorns d'incertitud com els actuals. Cal definir clarament l'estratègia, però sobretot dur a terme una revisió constant dels principis formulats i fer accions d'impuls i seguiment dels programes proposats.

El principal responsable d'aquest rol ha de ser el Govern d'Andorra, que ha d’agafar la posició de lideratge en els projectes de la societat de la informació, els ha d'impulsar, i ha d’actuar com a catalitzador, amb una visió coordinada i global. L'acció del Govern en aquest camp ha de ser una barreja d'orientació estratègica (planificació) i impuls de projectes concrets (accions). L'objectiu no és promoure la tecnologia per ella mateixa, sinó els seus beneficis: socials (millora de la qualitat de vida dels ciutadans) i econòmics (competitivitat i oportunitats de negoci per a les empreses).

1.	Crear l'organisme

Per donar suport al desenvolupament de la societat de la informació a Andorra s'ha de crear un organisme responsable d'aquest tema, dependent de Presidència del Govern. L'estructura d'aquest organisme ha de ser molt lleugera i dinàmica, de forma que en funció dels projectes pugui utilitzar dinàmicament recursos interns o externs a l'Administració.

Les principals responsabilitats d'aquest organisme han de ser:

• La promoció de la societat de la informació.
• La revisió i actualització de les estratègies formulades en aquest llibre blanc. El Govern, amb el suport de tota la societat, ha de marcar les directrius estratègiques en els temes de la societat de la informació, i fer les recomanacions escaients.
• Proveir l'impuls necessari per realitzar els programes i les accions formulats i efectuar-ne el seguiment.
• Coordinar les diferents iniciatives, amb una visió global, a l'entorn dels projectes definits.

2.	Donar continuïtat al grup de treball del llibre blanc

Per revisar el contingut estratègic del llibre blanc i poder fer un seguiment de les accions proposades, el grup de treball que l'ha elaborat realitzarà unes sessions periòdiques de treball (anualment). La continuïtat d'aquest grup assegurarà l'evolució positiva del projecte i el seu impacte real en la societat.