Justificació i visió estratègica

A les acaballes del segle XX Andorra, igual que les societats dels països desenvolupats, es troba en una cruïlla important. Les sessions de treball per a l’elaboració del llibre blanc han confirmat i han fet evident aquest sentiment dins el nostre país. Les bases econòmiques sobre les quals s’ha recolzat durant els darrers anys la prosperitat andorrana s'han de complementar amb nous sectors d'activitat per tal de garantir un creixement sostingut. A més a més s'ha de considerar que els canvis polítics i econòmics que s'estan produint al nostre entorn obliguen a fer-se preguntes.

Tot això s’esdevé just en uns moments en què els aires de canvi, o fins i tot de crisi, tenen un caràcter molt més ampli i afecten no només tot Europa, sinó tot el món. S’ha dit molt que hi ha dos elements fonamentals per explicar-ho: la globalització i el canvi tecnològic. Dit d’una altra manera, estem passant d’una societat industrial fragmentada a una societat de la informació globalitzada.

Per a Andorra el punt clau és saber aprofitar les oportunitats que comportarà l’arribada de la societat de la informació. Deixar passar aquestes oportunitats passivament, no aprofitar-les, pot ser un greu error i pot significar que el país quedi exposat només a les repercussions negatives del canvi, que és precisament el que es tracta d’evitar. Al contrari, el que és necessari és bastir el futur amb les noves eines que posa a les nostres mans el canvi tecnològic.
 

Per què parlem de l’arribada de la societat de la informació, aquesta que alguns anomenen, quedant-se a la superfície, la societat digital i que probablement fóra encara millor anomenar societat del coneixement? És cert que ha començat un procés de transformació radical que suposarà un canvi de model de societat?

La resposta a aquestes preguntes, que és positiva, pot venir d’un examen ràpid de les causes que ja estan operant i d’una anàlisi de les seves conseqüències en tots els aspectes de les nostres vides.

Els grans progressos tecnològics en el camp de la microelectrònica, de la fibra òptica o dels satèl·lits —entre altres— tenen un efecte econòmic perceptible en la pràctica anul·lació dels costos unitaris de tots els elements necessaris per processar informació, per emmagatzemar-la o per distribuir-la. Avui ja som capaços, amb un cost mínim, de processar quantitats ingents d’informació, de guardar-la en un espai mínim i de fer-la arribar instantàniament a qualsevol punt de la Terra, o de l’espai proper. Han caigut les barreres del volum, del temps i de la distància pel que fa a la disponibilitat d’informació.

La possibilitat d’utilitzar el codi digital per trametre qualsevol tipus d’informació, tant si es tracta de números com de veu, de textos o d’imatges, ens situa en un escenari nou. Com que sabem digitalitzar —és a dir, expressar amb números— qualsevol informació, escrita, sonora o visual, ja no ens cal disposar d’aparells diferents o de xarxes especialitzades per a cada una. Aviat no hi haurà telèfons, o televisors, o ordinadors, sinó uns nous aparells que seran una mica de tot..., i ja no ens arribaran per un cable diferent les converses telefòniques i les imatges televisives.

Aquesta unificació dels codis suposa una convergència de les diverses tecnologies existents —la impremta, la fotografia, l’electrònica...— i significa la caiguda de les barreres que separaven, i encara separen, indústries aparentment tan diferents com les editorials, les productores de cinema, les companyies telefòniques, les emissores de TV o les empreses informàtiques. Això donarà lloc a una impressionant —i, segons com, perillosa— concentració d’empreses i a l’aparició de nous productes i serveis.

Aquest doble fenomen de costos i de concentració coincideix amb una etapa política de liberalització que suposa la desaparició dels monopolis públics i la llibertat de competir per part dels actors privats. A més, en el cas europeu, també coincideix amb la caiguda de les fronteres estatals i la possibilitat per a les empreses d’estendre l’àmbit geogràfic d’actuació com a mínim a tota la Unió.

La barreja de tots aquests fenòmens ens porta a una situació que és fàcil entendre que tingui conseqüències revolucionàries en la configuració del mercat de la informació. Molts dels moviments de presa de posició a què assistim actualment no són més que el pròleg d’aquesta reorganització total del sector.

Entrarem en un món en què la informació serà sobreabundant i poc costosa (el nostre problema principal no serà la manca d’informació, sinó l’excés d’informació, una manera nova d’estar desinformat...). Entrarem en un món en què la informació, els coneixements, substituiran els altres elements corrents de les nostres vides (en comptes de moure persones mourem informació, en comptes de consumir materials o energia consumirem informació, les empreses substituiran cada vegada més el treball per la tecnologia, que no és res més que un tipus de coneixements, i nosaltres aprendrem sense necessitat que ningú ens ensenyi).

Aquesta capacitat que fa que els coneixements ens permetin estalviar energia, o materials, o mà d’obra, serà extraordinàriament positiva pel que fa a les dificultats que actualment tenim per mantenir l’equilibri del medi ambient, però alhora pot crear problemes seriosos, com ja està fent, en disminuir la quantitat de treball necessari per al funcionament d’una economia. Això és especialment cert si no ens adonem que l’economia actual demana menys treball i més tecnologia, és a dir, menys treball d’un tipus i més treball d’un altre, ja que, la tecnologia, també l’aporten les persones, però amb un altre tipus de formació.

Serà un món en què les persones poden quedar inutilitzades i desplaçades, no pas perquè no siguin vàlides, sinó perquè no tinguin els coneixements i la preparació que les noves necessitats demanen.

Serà un món en què la capacitat d’accedir a les xarxes d’informació, tant per rebre informació com per influir en els continguts que hi circulin, esdevindrà per a uns la clau de la qualitat de vida i per a altres la base del poder. Un món que crearà un nou tipus de marginats: els qui no tinguin la situació geogràfica, la capacitat econòmica o l’habilitat cultural de poder accedir a la informació i de transformar-la en coneixements útils. Una marginació que no només afectarà persones i grups socials concrets, sinó pobles sencers, els qui quedin allunyats o no estiguin preparats per disposar de tota aquesta nova riquesa immaterial i utilitzar-la.

Davant d’aquest repte, les persones i també les col·lectivitats es preparen. Cal assegurar que els ciutadans tenen les capacitats tècniques i culturals adequades (aquest és el problema de l’educació), que hi ha l’entorn adequat perquè apareguin les iniciatives empresarials enfocades a les noves activitats (el problema dels sectors econòmics), que es disposa de tots els elements tecnològics que permetin l’accessibilitat (el problema de les infraestructures) i que els poders públics es preocupen de crear un entorn administratiu (serveis públics) i jurídic (legislació) que faciliti i no entorpeixi la transició.
 

 

És davant d’aquestes perspectives que el Govern d’Andorra ha pres la iniciativa de promoure la redacció d’aquest llibre.

Ara bé, aquest llibre no és un llibre del Govern. Tampoc és un llibre d’un grup d’experts. Hi ha hagut unes quantes persones que, més coneixedores per raons professionals d’aquests temes i responent a la demanda del Govern, han contribuït a fer-lo possible. Però no són ells els autors del llibre. Aquest llibre és sobretot el resultat de la reflexió d’un nombre important de ciutadans, representatius de diferents sectors de la societat andorrana, que al llarg de sis mesos han debatut les orientacions de futur del seu país.

És un llibre que surt d’una representació de la societat andorrana i que s’adreça a la societat en el seu conjunt. El llibre formula recomanacions que van dirigides al Govern, però també proposa accions que no correspon al Govern posar en marxa sinó a altres institucions o entitats del país, tant del sector públic com del sector privat, i per tant també s’hi adreça.

Però potser per sobre de tot s’adreça al conjunt de la societat andorrana per sensibilitzar-la sobre el repte que té al davant, els perills que comporta i les possibilitats que se li ofereixen. Sense aquesta sensibilització, sense una resposta adequada de la societat, els esforços d’una o altra institució no serviran per a res.

El llibre, ja s’ha dit, és el fruit d’una anàlisi de la problemàtica actual, una anàlisi oberta i franca, que no ha defugit els punts delicats. El llibre inclou els temes principals que han estat debatuts a les reunions de treball.

L’anàlisi ha conduït a una visió sobre el futur d’Andorra en l'àmbit de les noves tecnologies. El llibre proposa una sèrie d’actuacions. Aquestes propostes formen el nucli fonamental del llibre, el seu capítol operatiu. Per fer-lo més clar i per facilitar-ne el seguiment, s’han agrupat en programes, i els programes, en accions.
 

Abans d’entrar en el detall dels programes i de les accions cal explicar d’una manera molt general algunes de les grans línies estratègiques que les suporten, és a dir, els trets fonamentals d’aquesta visió del futur de la qual hem parlat.

La societat de la informació fa desaparèixer les fronteres i acosta les comunitats. Andorra ha de combinar les particularitats i els avantatges d’un país petit i diferent amb un apropament a la comunitat internacional.

Andorra ha d'obtenir el màxim profit possible del seu extraordinari patrimoni natural, l'ha de protegir i oferir als ciutadans d’altres països per a un consum no destructiu.

Andorra ha de combinar el seu entorn natural amb activitats econòmiques de fort contingut creatiu, que siguin apreciades per la seva qualitat.

Ser ciutadà d’Andorra ha de ser sinònim de ser una persona ben formada, oberta al món, amb una educació intel·lectual sòlida i preparada per a les noves exigències de la tecnologia actual.

Residir a Andorra ha de permetre fer compatibles la pau i la tranquil·litat de l’entorn natural amb la sensació d’estar perfectament connectat amb els centres d’activitat econòmica de tot Europa.

Visitar Andorra ha de suposar la possibilitat de fruir de les activitats relacionades amb la natura i alhora trobar-hi un comerç i també uns serveis de molta qualitat.

El repte de preparar-se per a la nova societat depèn sobretot de l’escola i és aquí on s’ha de fer un esforç molt important, esforç que ha de continuar a les edats més adultes tant per recuperar aquelles persones que no varen tenir l’oportunitat com per assegurar una posada al dia contínua al llarg de tota la vida.

Només en un marc d’iniciativa personal innovadora apareixeran les activitats econòmiques privades que poden configurar el model que aquest llibre defineix, i per tant correspon als poders públics assegurar l’existència d’un entorn legal i cultural propici.

La qualitat i la quantitat de les infraestructures no ha d’estar condicionada per l’aparició d’una demanda real, sinó que n’ha de ser l’estímul, i per tant la política col·lectiva ha de suposar que l’oferta d’infraestructures de comunicació ha d’anar al davant de la demanda i ajudar a la seva concreció.

Les administracions públiques han de tenir un paper de pioneres en la utilització dels nous mitjans i en la posada en marxa dels nous serveis, per millorar així el servei als ciutadans i a les empreses i estimular alhora la introducció de totes aquestes novetats tant en l’activitat comercial com en la personal.

Finalment, hi ha d'haver una acció urgent d’ordenació legislativa de les activitats relacionades amb el sector de la comunicació i des del Govern s'ha de posar en marxa una tasca d’impuls i de seguiment coordinat i global de totes les accions proposades.
 

El llibre proposa un seguit d’accions. Les institucions públiques decidiran quines s’han de tirar endavant; les privades hauran de fer el mateix.

És bo ara cridar l’atenció sobre alguns perills, per tal d’evitar que aquest llibre no acabi sent només això, és a dir, un llibre. Cal que la bona voluntat, l’esforç i la il·lusió que hi han abocat tots els qui hi han participat no resti per sempre en la lleixa d’una biblioteca, sinó que es converteixi en un instrument operatiu.

Això podria passar si el llibre no aconseguís sensibilitzar i fins i tot estimular sectors importants de la comunitat andorrana per fer d’aquestes propostes una voluntat col·lectiva. Això suposa una tasca important de difusió i de convenciment.

Això podria també passar si les accions que s’iniciessin des del sector públic no tinguessin la unitat i la continuïtat necessàries. Cal que el Govern prengui compromisos que tinguin una perspectiva a llarg termini i cal que totes les administracions actuïn conjuntament i de forma coordinada.

Un darrer perill podria ser enfocar les accions amb un optimisme tecnològic excessiu, com si la tecnologia sola pogués arreglar les coses, sense els canvis necessaris de mentalitat i la capacitat d’iniciativa personal o col·lectiva. Cal utilitzar la tecnologia, anant a buscar-la on sigui, però no oblidant mai que la tecnologia no és més que una eina. La tecnologia és una gran resposta a molts problemes, però el que cal és tenir clar quins són els problemes que es volen resoldre.