| A. | Educació |
Molts conceptes que coneixem respecte a l’ensenyament esdevindran obsolets amb la incorporació, d’una forma creativa, de les noves tecnologies de la informació a l’educació.
Contingut dinàmic
En els darrers segles el llibre ha estat el suport bàsic dels ensenyants i estudiants però actualment s’està vivint una transició cap a la digitalització dels continguts, en què la informació existeix en format electrònic, sobre una gran diversitat de suports i amb un contingut immediatament actualitzable de forma dinàmica. Qualsevol persona podrà esdevenir un editor i publicar molt econòmicament les seves recerques perquè puguin ser accessibles globalment o en l’àmbit de la comunitat que es defineixi. La informació disponible sobre qualsevol matèria serà molt més gran i actual i es podrà veure des de perspectives locals o globals a tot el món. La utilització de suports multimèdia permetrà accedir a la informació des de noves perspectives. Serà possible personalitzar o individualitzar els continguts que es desitgen estudiar, optimitzar el procés de recerca de la informació i facilitar l’assimilació dels coneixements en utilitzar extensament mitjans audiovisuals.
Rol d’alumne i professor
Els rols d’alumne i de professor, cada cop més, tendiran a confondre’s. El fet que alumnes i professors puguin estar connectats entre ells de forma interactiva permetrà que els alumnes aprenguin dels professors i recíprocament els professors es puguin enriquir amb les aportacions d’alumnes o d’altres professors, amb una perspectiva global. De fet el rol tradicional de professor ominipresent es transformarà sobretot en un rol de tutor o guia a través dels coneixements.
Formació durant tota la vida
La formació ja no serà un acte durant un període de la nostra vida, sinó que s’estendrà al llarg de tota l’existència i l’accés serà molt més fàcil i atractiu que amb els mètodes tradicionals. Constantment podrem jugar el rol d’alumne i de professor en temes específics que siguin del nostre interès personal o professional. Podrem aportar les nostres experiències i investigacions als qui desitgin accedir-hi i alhora gaudir de formacions especialitzades que siguin del nostre interès.
Comunitat global
L’àmbit de les escoles ja no caldrà que es limiti a entorns físics i locals. La relació alumne-professor es podrà establir d’una manera global. Així, serà possible seguir matèries especialitzades en escoles o universitats remotes pel que fa a distància, però de les quals podrem gaudir, gràcies a les noves tecnologies, amb tots els avantatges d’un model d’ensenyament tradicional. L’alumne tindrà la possibilitat d’escollir els millors professors i continguts en els quals estigui interessat per a la seva formació i, alhora, el professor podrà ser-ho d’una comunitat d’alumnes no restringida a l’àmbit local, sinó que es podrà estendre universalment. L’aula, l’escola i el campus esdevindran conceptes virtuals i seran completament flexibles. Les persones escolliran el moment i el lloc (a casa seva, a la feina …) que desitgin per formar-se. Malgrat tot, sempre serà imprescindible que hi hagi algun component presencial, en forma de trobades, taules rodones, conferències, etc.
Tots aquests elements han d’aportar un enriquiment molt important tant pel que fa a les possibilitats com a la qualitat de l’ensenyament. La formació serà un acte permanent en les nostres vides i la incorporació dels nous mitjans, d’una forma creativa i innovadora, donarà al sector de l’ensenyament un rol fonamental en la societat del futur.
L’element individual més important per assolir l’èxit en la divulgació de la utilització de les noves tecnologies a les escoles és la sensibilització i formació dels ensenyants.
La mateixa naturalesa d’aquestes tecnologies (informàtica, telecomunicacions) fa que els entorns siguin molt dinàmics i requereixin, a més de la inversió inicial, un esforç important de posada al dia, per la qual cosa és una tasca difícil. Cal afegir que en molts casos els mateixos alumnes estan més familiaritzats en la utilització d’aquestes eines que els professors. És per tot això que és molt important la sensibilització dels ensenyants en la importància que aquests recursos tecnològics tindran tant en la forma d’impartir l’educació com en la seva incidència en quasi tots els aspectes de la vida.
Avui les noves tecnologies ens posen a l’abast més informació que abans. Viurem, de fet estem vivint, amb una sobreabundància d’informació. Cal orientar cada cop més la figura tradicional de l’ensenyant cap a un rol de tutor o d'orientador per facilitar la recerca dels coneixements utilitzant les noves tecnologies.
Per donar suport a aquesta estratègia es proposen una sèrie d’accions per proporcionar els elements d’incentiu, motivació, formació i facilitat d’accés a tots els ensenyants.
1. Potenciar la formació dels professors Per complementar el programa actual de formació en la utilització d’eines informàtiques pels ensenyants, cal ampliar l’oferta amb cursos específics d’utilització i publicació a Internet, cursos de xarxes locals i cursos introductoris de telecomunicacions.
És convenient crear un certificat de cada formació. Aquests certificats han de ser reconeguts pels centres escolars per assolir promocions. Cal estudiar definir un nombre mínim exigible d’hores de formació en noves tecnologies.
Cal definir el perfil recomanat (respecte a les noves tecnologies) per ser professor a Andorra.
Dins les actuals assignatures de formació andorrana (català, història, geografia i institucions...), que estan coordinades pel Ministeri d’Educació, Joventut i Esports, s’han d’introduir elements de noves tecnologies i multimèdia. Això tindrà l’efecte de promoure activament l’ús d’aquestes tecnologies en assignatures impartides globalment.
S’ha de potenciar la formació d’aquestes noves eines dins el programa de formació de l'Escola d'estiu, per complementar els cursos específics que estan programats durant tot el curs escolar.
El Ministeri, a través dels seus serveis, ha de tenir un rol fonamental d’impuls d’aquestes accions de formació.
2. Proposar microordinadors a baix cost als ensenyants
La millor manera de promoure la utilització d’eines informàtiques entre els ensenyants és facilitant el seu accés fora de les classes. Per tant s’ha de preveure una oferta especial d’equipament o renovació de material informàtic dirigida als professors. En contacte amb empreses del sector, s’ha d’oferir un material en condicions molt avantatjoses.
Es pot estudiar que hi hagi una subvenció per l’adquisició d’una part dels equips, en funció del material didàctic entrat pel professor en format digital i el nivell d’utilització de les noves tecnologies en les seves classes. Al mateix temps cal facilitar l’accés de tots els ensenyants als recursos de les escoles fora d’hores lectives i també de forma remota, utilitzant connexions a través de la xarxa.
3. Desenvolupar un projecte pilot de teletreball
Les tecnologies de la informació converteixen el món en un veïnatge universal; gràcies a la seva aplicació és possible desenvolupar conceptes com el teletreball, que pot proporcionar una manera nova i diferent de treballar per als professionals de la docència, i permetre’ls fer una part de la seva activitat amb llibertat total de moviments i major optimització de recursos.La millor manera d’avançar és caminant. En aquest sentit es proposa crear, de forma experimental, un projecte pilot de teletreball per als ensenyants, de forma que comprengui algunes assignatures (especialment seleccionades) i una part de l’activitat d’alguns professors. Aquest projecte podrà constituir un aparador dels avantatges del teletreball en l’entorn pedagògic i alhora servir de test per veure els problemes que hi puguin estar associats.
4. Organitzar les Jornades de noves tecnologies a l'ensenyament Com a continuació d’una iniciativa que el Govern va iniciar l’any 1984, es proposa organitzar unes Jornades sobre noves tecnologies en el món de l’ensenyament. Aquestes jornades poden tenir una periodicitat anual i anar dirigides als ensenyants del nostre país, però també de fora d’Andorra.
L’objectiu de les jornades és promoure, en un sentit general, la utilització de les noves tecnologies en el món de l’ensenyament. La participació de professionals que comuniquin les seves experiències en aquest entorn pot servir d’estímul per desenvolupar projectes a Andorra.
L'any 1986 es va introduir a Andorra el projecte Informàtica a l'escola, amb l'objectiu fonamental de promoure la utilització dels ordinadors com a eines a disposició dels alumnes. Avui es pot dir que el balanç d'aquest projecte ha estat satisfactori ja que ha permès apropar pràcticament tota la població escolar d'Andorra a la utilització de l'ordinador.
Ara és hora de donar un nou impuls al projecte Informàtica a l'escola. És indubtable que el món del futur molt pròxim serà un món digital, amb una presència important de la informàtica i les telecomunicacions pràcticament en tots els àmbits de la vida quotidiana. El televisor i l'ordinador seran un sol element, present a totes les cases, a les empreses i, evidentment, a les escoles. Serà tan fàcil d'utilitzar com ara els televisors i estarà connectat a una xarxa mundial (l'extensió del que ara és Internet).
De la mateixa manera que al llarg d’aquest segle ha estat necessari familiaritzar els ciutadans de les societats desenvolupades amb el maneig de vehicles, ara més que mai cal que els nostres escolars estiguin habituats a utilitzar aquestes noves eines digitals.
1. Iniciar el projecte Internet a l'escola Des del Ministeri d’Educació, Joventut i Esports cal crear el nou projecte Internet a l’escola, complementari del projecte actual Informàtica a l’escola. L’objectiu principal d’aquest projecte és promoure la utilització de la xarxa Internet per part dels alumnes. Per això, totes les escoles d'Andorra han d'estar connectades a Internet abans que s’acabi l’any 1998.
Per aconseguir l’accés a Internet de forma generalitzada a totes les escoles s’ha d’eliminar la barrera del cost de connexió, per la qual cosa cal instaurar una tarifa especial per a les escoles i analitzar els mecanismes de finançament. Les autopistes de la informació no han de tenir peatges.
S’ha de promoure la realització de projectes compartits entre diferents centres escolars (de dins o de fora d’Andorra), utilitzant els avantatges de la xarxa Internet per eliminar les barreres de la distància física.
Cal donar sistemàticament una adreça de correu electrònic a cada ensenyant i a cada classe de les escoles (a partir d’algunes edats, també a cada alumne). Cal incentivar la utilització del correu electrònic en el marc escolar.
El Ministeri ha de crear un servidor Internet d’informació de l’educació a Andorra. Aquest servidor ha de ser útil a tota la població però molt especialment al col·lectiu d’ensenyants i d’alumnes, i ha de facilitar certes prestacions col·lectives (per exemple, la publicació de resultats de certs exàmens d’àmbit general). De la mateixa manera, s’ha de promoure la instal·lació progressiva de servidors d’Internet directament en els centres escolars per assolir funcions similars però d’àmbit limitat al centre.
Amb l’arribada d’Internet, el concepte de publicar informacions s’ha revolucionat radicalment ja que actualment és a l’abast de tothom publicar qualsevol informació a Internet, amb un cost molt reduït i d’una manera molt simple. Per això, el projecte ha de promoure la creació i publicació de pàgines a Internet per part dels alumnes i professors, i els ha de familiaritzar amb la utilització d’aquesta nova tecnologia. Per impulsar aquesta idea, es podria reorientar el concurs que anualment organitza la Societat Andorrana de Ciències (SAC) juntament amb el Ministeri d’Educació, Joventut i Esports com a premis per a les millors publicacions a Internet.
Atesa la ràpida evolució del material necessari, la dotació de material per a les escoles ha de tenir una certa estabilitat cada any, amb l’objectiu de poder-se ampliar però també renovar i aquesta partida s’ha de veure més com una despesa constant que no pas com una inversió puntual.
2. Equipar amb xarxes les escoles Fins ara s’ha anat dotant les escoles de microordinadors i de perifèrics com estacions de treball individuals, no connectades entre elles. En aquesta nova dinàmica dels projectes Informàtica a l’escola i Internet a l’escola, cal que els ordinadors de les escoles estiguin connectats entre ells en xarxa per poder-se comunicar i intercanviar dades de forma ràpida i senzilla. Per això s’ha d’elaborar un programa de desplegament en el temps i orientar les inversions en material informàtic de les escoles i del Ministeri d’Educació, Joventut i Esports.
Utilitzant aquesta nova infraestructura es podran crear xarxes internes (Intranet) dins les escoles per publicar missatges, notes, taulers d’anuncis, publicacions internes, etc. La tecnologia i els coneixements requerits per produir aquestes informacions són idèntics als utilitzats per publicar sobre Internet, per la qual cosa la formació requerida serà única.
S’ha d’estudiar la possibilitat d'utilitzar, com a complement dels microordinadors, algunes estacions de baix cost i fàcil utilització (com pot ser el NC) connectades a les xarxes. També cal estudiar la possibilitat d’utilitzar aquestes infraestructures fora d’hores lectives.
En paral·lel, i un cop s’hagi generalitzat la instal·lació de xarxes dins els centres escolars, es pot preveure comunicar tots els centres entre ells utilitzant una gran xarxa en l’àmbit d’Andorra. La infraestructura per a aquesta comunicació avui ja existeix i només cal l’impuls per utilitzar-la. Es podria promoure la publicació d’un diari virtual entre els estudiants dels diferents sistemes educatius d’Andorra, similar en el contingut a l’actual publicació L’Estudiant, però que utilitzi un format digital.
3. Facilitar equipament multimèdia a les escoles Cal no oblidar que l’objectiu de l’ensenyament no és ensenyar sinó aprendre, i que actualment hi ha eines que poden fer l’aprenentatge més fàcil, menys costós, més adequat a les necessitats de cada persona, menys subjecte a les rigideses de l’espai i del temps. Però que, per tal que això sigui possible, calen les eines però sobretot cal modificar la manera d’ensenyar.
Cal que les dotacions d’equipaments de material per als centres escolars no es limitin a ordinadors, sinó que s’han de fer extensives a altres materials multimèdia. Els alumnes i professors han de poder accedir a aquestes eines, que estan generalitzades a les empreses i que permeten donar suport als nous continguts digitals. Un exemple són els projectors de vídeo connectables a ordinadors (i també a lectors de vídeo). Un altre exemple són instal·lacions de videoconferència, que avui dia han arribat a costos molt assequibles.
Paral·lelament a l’esforç d’inversió del Govern i de les escoles, cal parlar amb els proveïdors d’aquests materials per aconseguir ofertes avantatjoses.
4. Proposar microordinadors a baix cost als alumnes Una forma de potenciar la utilització i el coneixement dels ordinadors per part dels alumnes és permetre el seu accés fora d’hores de classe. Per això seria convenient facilitar l’adquisició d’equips als estudiants que no disposin d’aquest material.
En col·laboració amb empreses informàtiques, s’ha d’oferir l’adquisició de microordinadors, de perifèrics i de programes a un cost atractiu. Es pot estudiar que una part de l’oferta sigui material de segona mà amb costos molt competitius.
5. Connectar les biblioteques a Internet Per accedir als coneixements avui són tan importants els llibres com ho és l’accés a Internet i altres suports digitals. Per això, es proposa que totes les biblioteques disposin de terminals connectades a la xarxa, amb un accés gratuït per als visitants a aquests centres. A més d’Internet, aquests terminals també han de permetre accedir a altres suports digitals d’informació, com ara els CD-ROM (en aquest cas, les biblioteques han de fer l’esforç de dotar-se d’unitats de CD-ROM com a complement de les adquisicions de llibres).
El Ministeri de Cultura i els comuns han d’estudiar i donar suport a un pla de desplegament d’aquests terminals.
S’ha de desenvolupar un projecte que permeti a qualsevol habitant d’Andorra consultar la disponibilitat d’un llibre determinat a qualsevol biblioteca des de casa seva, utilitzant Internet. Les biblioteques haurien de permetre la recerca dels llibres de què disposen a través de la xarxa.
6. Organitzar una jornada d’Internet a les escoles (netd@y) Originalment als Estats Units d’Amèrica l’any 1996 es va desplegar una campanya de promoció de la utilització de les xarxes i d’Internet a les escoles. Aquesta promoció va tenir la forma d’una jornada (netd@y) que es va centrar en com les escoles utilitzaven Internet. La mateixa iniciativa es va reproduir amb èxit l’any 1997 a molts països de la Unió Europea. Es proposa organitzar la jornada netd@y a Andorra, en col·laboració amb les experiències similars externes, l’any 1998 i veure la seva possible continuïtat, com a mecanisme per explicar i sensibilitzar la societat de com s’utilitzen els recursos telemàtics a les escoles. El Govern i els organismes públics han de donar suport a la iniciativa.
No n’hi ha prou amb posar els elements per millorar els recursos materials a disposició dels estudiants i amb potenciar la formació dels ensenyants. Cal que la utilització de totes aquestes noves tecnologies sigui present en els plans d’estudis a Andorra.
1. Introduir al pla d'estudis l'assignatura multimèdia
De la mateixa manera que els estudiants han d’aprendre a fer treballs utilitzant com a eines diccionaris i enciclopèdies, se’ls ha de preparar perquè utilitzant les noves tecnologies puguin accedir àgilment a informacions necessàries, disponibles arreu del món: Internet, CD-ROM, correu electrònic, fòrums electrònics d’interès han de ser elements que els estudiants d’Andorra estiguin tan familiaritzats a utilitzar com els llibres de consulta.
Es proposa que el Ministeri d’Educació, Joventut i Esports introdueixi l’assignatura multimèdia com a matèria obligatòria a l’ensenyament andorrà (i l’ofereixi com a assignatura als altres models d’ensenyament). Aquesta assignatura tindria un contingut molt pràctic, donaria coneixements sobre les eines multimèdia, les noves tecnologies, la societat de la informació en general i sobre la utilització d'eines d'usuari final especialment pel que fa a recerca d’informacions.
2. Potenciar la formació d'anglès Un element fonamental per circular confortablement per les autopistes de la informació és el domini de la llegua anglesa. Si bé es poden trobar informacions en qualsevol idioma dins de la xarxa Internet i sobre altres suports digitals, el predomini de l’anglès és molt important, i el seu coneixement resulta quasi imprescindible per poder aprofitar plenament la riquesa dels coneixements emmagatzemats. A Andorra és una gran riquesa el fet que els estudiants, a més a més del català, dominin altres llengües com el francès i el castellà. S’ha de fer, però, un esforç a les escoles per complementar aquests idiomes amb un alt nivell de formació en anglès.
3. Fomentar el contingut d'assignatures en suport digital La millor manera de perpetuar la informació és digitalitzant-la. La informació en format digital permet fàcilment la utilització de recursos multimèdia per presentar-la, és molt més econòmica d’actualitzar i permet tenir continguts dinàmics que s’ajusten més al canviant món actual. Des dels centres escolars i des del Govern, cal promoure que el contingut de les assignatures estigui cada cop més sobre suport digital i incentivar els ensenyants perquè utilitzin els nous suports que avui ofereix la tecnologia: CD-ROM, pàgines web, etc.
4. Formació virtual El Centre d’Estudis Virtuals està oferint formació universitària per a la població d’Andorra des del 1997. La creació d’aquest centre s’ha fet amb la voluntat d’ampliar l’oferta de formació a sectors de la població que no hi podien accedir i de tenir una plataforma per oferir complements de formació que siguin estratègics per a Andorra. Atesa la reduïda població d’Andorra, per aconseguir la massa crítica d’estudiants necessària que pugui rendibilitzar el desenvolupament de cursos de formació, és imprescindible col·laborar, mitjançant convenis, amb experiències similars que es facin arreu del món i molt especialment prop del nostre entorn.
1. Introduir mòduls virtuals de formació continuada Com a complement de la formació universitària actual, es proposa que el Centre d’Estudis Virtuals complementi la seva oferta amb mòduls de formació continuada dirigits a professionals del país. Aquesta formació s’ha de fer amb una perfecta coordinació entre la universitat i l’empresa, de manera que les formacions proposades estiguin en sintonia amb les directrius estratègiques desitjades de desenvolupament del país responguin a necessitats professionals reals.
Aquestes accions són molt importants ja que permeten donar suport al desenvolupament estratègic de nous sectors per a l’economia andorrana.
2. Combinar la formació virtual amb formació presencial Cada cop més la formació serà modular i es compondrà de diferents elements que poden provenir de diferents centres. En aquest sentit es poden utilitzar els recursos i l’experiència del Centre d’Estudis Virtuals per oferir mòduls de formació virtual que complementin cursos de formació presencial.
En una primera fase es pot preveure establir col·laboracions entre els Estudis Virtuals i les escoles universitàries d’Infermeria i d’Informàtica a Andorra, per tal d’oferir alguna assignatura dels seus programes en format d’ensenyament virtual.
3. Promoure la formació de tercer cicle a Andorra Amb la combinació d’ensenyament presencial i virtual, es poden desenvolupar programes de formació, impulsats per la Universitat d’Andorra, que donin accés al tercer cicle, sense l’inconvenient per als alumnes de desplaçar-se fora d’Andorra. Aquests programes de formació s’han de fer en col·laboració amb altres universitats externes i poden incloure tant formacions de màster, que siguin estratègicament importants per a Andorra, com formacions de doctorat.
4. Promoure la formació virtual des d'Andorra cap a fora Amb el desenvolupament progressiu de l’oferta de formació dels Estudis Virtuals a nivell universitari, de formació continuada i de tercer cicle, s’ha de potenciar oferir a possibles estudiants de fora d’Andorra els programes disponibles. L’ampliació del nombre d’alumnes permetrà aconseguir una massa crítica d’estudiants (entre els locals i els externs) que possibiliti afrontar projectes educatius més importants.
5. Andorra com a país de formació Des de les formulacions del Pla estratègic ja es parla de les possibilitats d’Andorra com a país que aculli centres de formació amb projecció externa. La qualitat de vida de la nostra societat (pel que fa a la natura, les instal·lacions disponibles, la pau social, la situació geogràfica i, en el cas de les empreses, el diferencial fiscal) fa d’Andorra un lloc amb un potencial important de desenvolupament en aquest sector.
1. Crear estades de formació a Andorra El binomi formació-lleure juntament amb la situació geogràfica fan potencialment atractiva Andorra com a lloc per a formacions especialitzades. Les experiències que hi ha hagut fins ara han tingut molt èxit i cal, per tant, promoure la realització de noves formacions. Probablement, en molts casos, Andorra ha d’oferir el lloc i l’organització de la formació concreta ha de venir d’empreses externes especialitzades i reconegudes.
Cal estudiar la possible realització a Andorra d’unes jornades de formació, especialitzades en un tema concret, institucionalitzades anualment i que siguin reconegudes tant internament com externa.
2. Promoure la creació de centres de formació a Andorra D’una banda, és possible que una entitat externa reconeguda pugui tenir interès a desenvolupar activitats de formació de nivell elevat (formació universitària, tercer cicle) a Andorra i capitalitzar els avantatges que ofereix el nostre país. La seva oferta aniria dirigida a alumnes de dins i de fora d’Andorra.
Cal que el Govern es posi en contacte amb algunes empreses multinacionals que tinguin interès a instal·lar a Europa un centre de formació per als seus empleats o els seus clients, proposar la possibilitat d’ubicar-lo al nostre país i donar facilitats.