B. Comerç, serveis i teletreball 

 

Actualment el comerç electrònic està influint significativament en l'economia dels països avançats. Es tracta en tots els casos d'experiències molt recents, que cal que es consolidin. Perquè el comerç electrònic sigui altament interessant cal que el nombre de persones que tenen accés a la xarxa Internet s'incrementi de forma exponencial. De fet, això ja està succeint, però el gran increment del nombre d'usuaris connectats a la xarxa es produirà quan l'accés a Internet conflueixi amb la televisió. Ja estan apareixent, i cada cop es generalitzaran més, aparells de televisió que permeten accedir a Internet d'una manera molt senzilla.

Internet té el potencial d’esdevenir un dels vehicles més actius del comerç en la dècada vinent, i de crear nombrosos llocs de treball altament qualificats. Endemés, les vendes a través d’Internet poden revolucionar el comerç, que permetria als clients comprar des de casa seva una extensa varietat de productes i serveis d’arreu del món. Un exemple d’aquest potencial és la iniciativa promoguda pels Estats Units de definir un marc per al comerç electrònic global per promoure aquest tipus de comerç i donar-hi un entorn legal que el protegeixi.

 

1. Projecte PIRS 

La Cambra de Comerç, Indústria i Serveis va tenir la iniciativa de proposar un sistema d'informació telemàtic, que s'ha anomenat projecte PIRS, que agrupés en un sol servidor tota la informació sobre Andorra en l’àmbit cultural, turístic i comercial.

Com a aparador d’Andorra, el projecte PIRS ha de ser un projecte nacional, dins l’entorn d’Internet, lligat al comerç virtual, que pugui servir de catàleg electrònic de productes i serveis que s’ofereixen a Andorra. En aquest catàleg es podrien consultar les característiques, les disponibilitats i eventualment els preus d’aquests productes i serveis.

Hi ha un bon consens a l’entorn del projecte PIRS, en el sentit que ofereix una gran potencialitat al país. És un projecte molt important per a Andorra però s’han de prendre precaucions. Ha de ser un projecte col·lectiu.

1. Desenvolupar el projecte PIRS

El projecte PIRS és un sistema telemàtic d'informació d'Andorra. La informació del sistema comprèn informacions d'utilitat ciutadana (oferta cultural, meteorologia, trànsit, etc.), informació de caràcter turístic (establiments hotelers, excursions, esquí, etc.) i informació de tipus comercial (comerços, majoristes, serveis, etc.).

L'accés a aquesta informació es pot fer utilitzant la xarxa Internet, des de qualsevol punt geogràfic.

En una primera fase, en el sistema només hi haurà informació sobre els diferents serveis i productes i, eventualment, hi haurà connexions directes als servidors de les empreses que ofereixen la seva comercialització. És a dir, no es podran fer transaccions comercials directes a través del sistema, sinó que mitjançant una connexió s'haurà d'anar al servidor de l'empresa subministradora del producte o servei i allà es farà la transacció comercial, sota la responsabilitat directa de l'empresa en qüestió.

L'organisme responsable d'aquest servei serà la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis. Amb la definició del projecte que s'ha fet, es pot estimar que el cost de l'operació del servei sigui relativament reduït.

Possibles fonts addicionals de finançament del sistema poden ser:

  • Facilitar gratuïtament la informació de totes les empreses, però cobrar un import a aquelles que vulguin tenir una connexió directa del sistema amb al seu servidor amb informació complementària i possible comercialització dels serveis i productes.
  • En el cas de donar atenció telefònica, cobrar directament a l'usuari un import per la trucada.

S'haurà de responsabilitzar tots els organismes implicats per facilitar informació veraç i actualitzada per alimentar el sistema.

En una primera fase només s'accedirà al servei a través de connexió telemàtica (Internet i Intranet). Posteriorment s'estudiarà ampliar l'oferta del servei amb l'atenció telefònica.

Es pot preveure una extensió futura del projecte en la qual sigui possible realitzar transaccions directament sobre el sistema.

 

2. Galeria comercial virtual 

Actualment arreu del món estan sorgint diferents experiències de galeries comercials en empreses o col·lectivitats per conèixer a la pràctica el seu potencial real.

Es preveu que l'increment en volum de vendes del comerç electrònic entre el 1998 i el 2000 sigui d'un 380%.  

Als Estats Units d'Amèrica, país on el comerç electrònic té una incidència més gran, els sectors més importants han estat durant 1997 (xifres en milions de $):  
  • Ordinadors i programes (863)
  • Viatges (654)
  • Entreteniment (298)
  • Llibres i música (156)
  • Regals i flors (149)
  • Roba i sabates (92)
  • Menjar i begudes (90)
  • Joieria (38)
  • Material esportiu (20)
  • Electrònica de consum (19)
  • Altres (joguines, casa...) (65)

 

1. Posar en funcionament una experiència de galeria comercial virtual 

Ateses les previsions de la incidència de la societat de la informació en un futur immediat, es considera imprescindible avaluar el potencial de la venda electrònica a Andorra de productes i serveis. Per això es proposa la posada en funcionament d'una galeria comercial virtual que agrupi tot Andorra.

L'objectiu d'aquesta galeria és servir per familiaritzar els comerciants que s'hi adhereixin amb al comerç electrònic i sobretot per avaluar, amb una plataforma real, el potencial dels diferents productes per al nostre país d'aquest nou tipus de comerç.

Els promotors de la galeria comercial virtual han de ser la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis i un soci tecnològic (que hauria de ser una empresa d'alt nivell en el sector de la telemàtica), que tindran el suport institucional.

En una primera fase (que pot durar uns sis mesos) s'oferirà l’adhesió a la galeria comercial virtual de forma quasi gratuïta a les empreses que hi estiguin interessades. Un cop assolida la fase d'avaluació i si es considerés viable, el projecte podria continuar amb aportacions de les empreses que facin negoci a través de la galeria virtual.

El mercat principal són les persones de fora d'Andorra, però també es pot pensar en el potencial de la galeria comercial virtual per als visitants dins d'Andorra i els residents amb la possibilitat de lliurar els productes directament al client. Pot haver-hi terminals d'accés a la galeria a diferents llocs d'Andorra, com ara els hotels.

En l’àmbit extern, fora d’Andorra, la galeria comercial virtual farà propaganda i donarà informació sobre els productes i serveis, i inclourà característiques, disponibilitats i preus.  

3. Terminals de serveis múltiples

Cal pensar en la possible utilització dels terminals que hi ha actualment a Andorra (per exemple, terminals caixers per a serveis bancaris), amb l’ampliació de la seva utilitat per a serveis diversificats de valor afegit per als usuaris. 

1.  Promoure la instal·lació de terminals de serveis múltiples 

Algunes de les possibles utilitzacions dels terminals de serveis múltiples s’han posat de manifest als països veïns on, per exemple, terminals bancaris per dispensar diners es poden utilitzar també per reservar i comprar entrades per a cinemes, teatres, concerts, actes culturals, bitllets de transport, etc., però també per introduir els currículums de persones que cerquen un treball i per a altres aplicacions.

La dispersió geogràfica d’aquests terminals posa a l’abast dels usuaris un sistema àgil i potent d’accés a diferents possibilitats d’interacció amb sistemes d’informació i transaccionals de moltes empreses i entitats.

Es pot pensar també en l’extensió per realitzar diversos actes administratius dels ciutadans, com consulta i realització de tràmits, entrada de fulls de la seguretat social, pagament de taxes, demanda de certificacions, etc.

Les entitats bancàries d’Andorra haurien de responsabilitzar-se d’aquest projecte. 

4. Prestació de serveis d'alt valor afegit i teletreball

S’ha d’afavorir el desenvolupament d’empreses i professionals que puguin oferir des d’Andorra, i sense limitacions de fronteres, els seus serveis a altres empreses de tot el món.

Els subministradors d’aquests serveis poden gaudir dels avantatges de residir a Andorra (ecologia, ambient, qualitat i facilitat de serveis, ubicació geogràfica, marc legal, etc.).

Cal formar i informar la societat andorrana de les possibilitats i de la utilització de les noves tecnologies. Cal promoure també la creació d’aquest tipus d’empreses, amb facilitats per a la seva instal·lació, i afavorir les circumstàncies que poden millorar el seu avantatge competitiu.

Aquestes accions han d’anar adreçades no només a empreses andorranes sinó també a empreses estrangeres i professionals que puguin ser atretes per la possibilitat d’operar des d'Andorra.

Una professió de futur pot ser, per exemple, la necessitat d’intermediaris que filtrin les grans quantitats d’informació disponibles i l’ofereixin als seus usuaris. Aquesta activitat es podria exercir fàcilment des d’Andorra, amb avantatges significatius per als professionals que la desenvolupin. Hi ha molts altres exemples, com els centres internacionals de suport i d’atenció de trucades, els centres logístics, de distribució i de serveis internacionals, els centres de traducció i de documentació, els centres de formació, etc. 

1.  Preparar l'entorn adequat per afavorir la instal·lació d'empreses de serveis d'alt valor afegit 

Per assolir aquestes fites cal preparar un marc que sigui adequat des dels punts de vista tecnològic, operatiu, econòmic i legal.

Les empreses que participin en aquests tipus de projectes han de tenir costos operatius competitius.

Andorra pot ser un bon lloc per desenvolupar proves pilot, si s’aconsegueix la col·laboració entre les autoritats, les empreses i alguns patrocinadors internacionals (amb finalitat promotora i comercial), com ja s’ha fet a altres zones i regions europees. Serveix com a exemple el cas de la regió de la Picardia a França, on s’han instal·lat moltes empreses gaudint de costos locals de comunicacions amb París i molts altres avantatges tècnics i econòmics.

El marc legal ha de ser revisat i completat, especialment amb la llei de societats de tipus C. 

2. Preparar l'entorn adequat per afavorir el teletreball des d'Andorra 

La potenciació del teletreball, o treball a distància des d’Andorra, quan no hi ha la necessitat d’una ubicació geogràfica determinada és un dels grans potencials existents per desenvolupar a Andorra una societat orientada cap a la prestació de serveis avançats. 

3. Desenvolupar una estratègia de comunicacions amb els centres econòmics veïns

Des del punt de vista de la tecnologia cal disposar d’uns canals de comunicació adequats, amb una amplitud de banda important i amb costos competitius. Seria convenient, per exemple, que les telecomunicacions des d’Andorra amb els centres econòmics veïns (com són Barcelona o Tolosa) poguessin fer-se a un cost molt proper al que es tindria operant localment. 

4. Organitzar sessions de formació i informació de noves tecnologies 

Des de l’Administració s’han d’organitzar sessions dirigides a la societat en què s’expliquin les noves tecnologies i es vegin aplicacions pràctiques en diferents sectors econòmics i socials. L’objectiu d’aquestes sessions periòdiques és sensibilitzar la societat andorrana dels canvis que les noves tecnologies ens aportaran i formar, en un primer nivell, per utilitzar-les. 

5. Projecte de promoció d'emprenedors

A l'entorn de la societat de la informació caldrà desenvolupar noves iniciatives empresarials que donin suport als nous reptes que es plantejaran.

Cal crear la dinàmica d'emprenedor dins la nostra societat. De fet, ser un jove emprenedor avui dia és molt difícil. En primer lloc hi ha les dificultats per tenir els coneixements necessaris per poder crear i gestionar una empresa; des del pla de negoci fins a la comptabilitat i pressupostos requereixen coneixements específics avançats. En segon lloc hi ha les dificultats de tipus material per començar qualsevol negoci: el finançament, la localització física, etc. Finalment hi ha les dificultats d'ordre metodològic, que només s'adquireixen amb l'experiència: relacions amb el personal, etc. Per tot això cal buscar uns mecanismes que facilitin, especialment als joves, la creació d'empreses i el desenvolupament de l'esperit d'emprenedor.

Es desenvoluparà un projecte de tallers d'emprenedors, en què participaran joves professionals de diferents disciplines (per exemple economistes amb informàtics i dissenyadors) i el Govern facilitarà la metodologia i els recursos materials (local, etc.) per crear una activitat empresarial. La durada serà limitada i l'activitat serà real, és a dir el taller-empresa produirà productes reals per a clients reals. La participació en aquests tallers no tindrà cap cost, però tampoc hi haurà retribució.

L'objectiu cercat és que al final del taller els participants estiguin en condicions d'iniciar una aventura empresarial i que un percentatge ho porti a terme. Complementàriament hi ha altres iniciatives a Andorra per donar suport a aquests nous empresaris (per exemple, que algunes entitats bancàries els facilitin el finançament).

Els temes (productes) que s'abordaran en aquests tallers estaran en sintonia amb les directrius estratègiques d’aquest llibre blanc.